Entrevista a fons amb Virginia García-Rico

Entrevista a fons amb Virginia García-Rico

Sempre vinculada a l'esport i conscient de la necessitat de visualitzar la presència de les dones en l'àmbit esportiu i muntanyenc, és la responsable d'un grup d'esportistes que aposten per la formació, l'autonomia i la igualtat.
Àrea de Comunicació

 
- Quina és la teua relació amb la muntanya?
 
Vaig descobrir la meua passió per la muntanya després de realitzar algunes eixides amb les meues amigues, però em costava aconseguir que em seguiren amb continuïtat. Llavors vaig entrar en "Ardillas Club" de senderisme i ací vaig aprendre molt de les meues companyes, sobretot en els temes de seguretat. A partir d'ací, la meua evolució és constant. Eixir a realitzar alguna activitat de muntanya que em fa sentir molt bé, és un repte de superació, em sent part de la naturalesa i em fa alliberar de totes les tensions i rutines de la vida diària. M'agrada superar reptes en l'alta muntanya i gaudir d'experiències amb els altres.
 
- Des de quan estàs al capdavant de la vocalia?
 
Des que es va formar la nova junta directiva l'any 2018, van fer un procés de selecció per a ser la vocal de Dona i esport, i entre totes les que volíem formar part del projecte, vaig eixir seleccionada.
 
- Què et va portar a sumar-te a aquest projecte i fer-te càrrec d'aquesta vocalia?
 
La desigualtat en l'esport femení és una realitat que limita la vida de dones i xiquetes. Els esports de muntanya, com en qualsevol altre àmbit, ha sigut sempre tradicionalment masculí, on les dones no hem tingut un fàcil accés, ja siga pels estereotips i rols de genere. Soc defensora de la dona i de la lluita per la igualtat, i estic convençuda que podem aconseguir una equitat on se'ns pose en el lloc que ens mereixem.
Sempre he estat vinculada amb l'esport i l'activitat esportiva educacional, a més de tindre experiència en la direcció i organització d'esdeveniments esportius. En línies generals ens costa més arribar als llocs de direcció, tecnificació, arbitratge, etc. a més de la falta de visibilitat de les esportistes per a valorar els nostres mèrits esportius en els mitjans de comunicació. Pel que em motiva formar part d'un equip de dones en el qual juntes treballem per a crear, impulsar i formar a les presents i futures federades amb la finalitat que obtinguem una igualtat normalitzada en la professionalitat i la pràctica esportiva.
 
- Com és el treball que es fa des d'aquesta vocalia?
 
Som un grup de col·laboradores que treballem en la creació d'esdeveniments a través de tallers, trobades i formació amb la finalitat de desenvolupar la visibilitat, millorar la formació i autonomia de les federades i crear un impuls a futures esportistes professionals, tècniques esportives, arbitres, etc. La nostra missió és promoure i facilitar la participació femenina en condicions d'igualtat amb la masculina, a través de la federació i els clubs de cada especialitat esportiva.
 
- Quina iniciativa, de les quals s'han posat en marxa des de la vocalia, et genera més satisfacció o ha suposat un repte?
 
La formació contínua. Crec que és molt necessari que les federades prenguen la iniciativa en la seguretat per a la pràctica esportiva, millorar la seua autonomia i la creença en si mateixes per a la presa de decisions o lideratge. Veig vindre una generació de dones que no veuen limites i només volen continuar formant-se, que els donem les eines, perquè elles ja han triat el seu esport i volen aprendre més. El futur està en el fet que arribem a tindre una equitat en les àrees de tecnificació esportiva, arbitratge, posats de direcció i esport professional.
 
- Què queda per fer en la vocalia?
 
Ens queda molta faena per davant, sobretot fer arribar a les federades i federats la necessitat de fomentar l'activitat i la formació per a dones, fer-los veure que necessitem que donen suport a les iniciatives per a tindre un principi d'igualtat d'oportunitats en el nostre esport, i invertir perquè tinguem la mateixa visibilitat en els nostres assoliments i que en un futur no hi haja tantes diferències ni socials ni esportives. 
 
- S'acosta la celebració del Dia de la Dona com es commemorarà?
 
En el 2019 realitzem la primera Cims per la Igualtat, amb motiu de celebrar el 8 de març, dia Internacional de la Dona, en el qual realitzem el repte de pujar una dels cims de la nostra Comunitat. Aquesta activitat està oberta tant a dones i homes. Es fan dues rutes, una de nivell alt, per a mostrar les limitacions que a les dones ens costa superar cada dia, i una altra de nivell mig-baix, perquè puguen participar totes aquelles persones que els agrada la muntanya i xiquetes/us i que ens donen suport en aquesta iniciativa.
Al final ens ajuntem tots dos grups, on llegim el Manifest per la Igualtat, que és un resum de la declaració de Brighton sobre la Dona i l'Esport, en el qual se'ls demana als organismes públics la responsabilitat d'incrementar la participació femenina en l'esport a tots els nivells, i en totes les funcions i rols.
Enguany estava previst pujar al Puig Campana el 6 de març, però ho posposem al 26 d'aquest mateix mes degut a la previsió meteorològica.
 
- Com percebeu que s'ha rebut en els clubs la creació d'aquesta vocalia? Quina resposta heu obtingut?
 
Dels Clubs hem obtingut sempre una plena col·laboració i entusiasme per participar en els nostres projectes. En cap moment hem rebut cap rebuig per part dels principals responsables de cada Club. S'han mostrat sempre disposats a col·laborar i la nostra pretensió és que siguen ells els organitzadors de les activitats o esdeveniments que els proposem. El nostre objectiu és fer-los arribar la correcta informació del nostre treball i que conjuntament col·laboren perquè les esportistes puguen gaudir dels seus esports. Ells són el principal organisme on s'inicia cada esportista, en els quals es gestionen les activitats perquè l'esportista puga desenvolupar la seua carrera esportiva.
 
- Hi ha hagut una evolució de la presència de la dona en els esports de muntanya i en la Federació?
 
Per descomptat que sí, hi ha una generació més jove que la meua, que va trepitjant fort, són cada vegada més dones que practiquen esports de muntanya. A més, no s'especialitzen en un sol esport, practiquen diferents disciplines i sobretot tenen ganes d'aprendre més. Això els aporta seguretat i confiança. En la FEMECV a més, ens anem introduint més dones en llocs de responsabilitat, dones molt ben formades, encara que fet en falta, que estiguem en els llocs mes rellevants dins d'aquesta federació, encara falta recorregut. Col·labore en la comissió d'Igualtat de la FEDME, ja que és important que fem projectes conjunts a nivell nacional, com per exemple el Pla d'Igualtat, entre altres.
 

Patrocinadores: